Rafael Alberti..... quin dificil és escriure sobri Alberti i reflectir-lo en aquest petit espai web. És impossible mostrar si més no una part de la seva immensa i intensa vida, perquè per a això necessitaria jo altra part de la meva vida per a poder contar-la, i segur estic que ni sóc capaç i seria insuficient.
Per això solament se m'ha ocorregut perquè ho puguem conèixer millor aquesta introducció amb toc albertiano, ja que es compon de títols dels seus poemes (textos subratllat), i són cadascun dels seus poemes els quals reflecteixen la seva pròpia vida, les seves sentires, els seus anhels, les seves vivències pas a pas, introducció acompanyada amb algunes fotos significatives.

Aire que em dugui l'aire , aire ¡,  i sobre els àngels, sense consigna  sense sermons i estatges, sentint-me un fantasma que recorre Europa en la pleamar,   veure el golf d'ombres amb la llum primera sense la fustigada llum del capvespre.

Somriu Xinesa que amb els teus poemes de Punta de l'Est, d'un moment a un altre sonessin com si fossin quatre cançons que recordin la història del soldat, el seu menyspreu i meravella, meravelles amb variacions acrósticas en el jardí de Miró que cal a cant contindran poemes escènics i versos solts de cada dia que escriuran en els seus murs Bons aires en tinta Xinesa.

Poema al Sr. Vescomte de Almocadén, que com si fossin signes del día en l'alba del alhelí somiat, entre el clavell i l'espasa i amb un cor obert a tota hora com el ruc explosiu, pintar en el cel un poema del color i de la linea a l'amant,....... amb 13 bandes i 48 estrelles.

La vida bilingüe d'un refugiat espanyol a França i que com tornades del viu llunyà mostra la nostra diària paraula en la primavera dels pobles i escriu en el seu llibre del mar 90 Poemes i 101 Sonetos que com una antologia poètica de somnis de mariner, recita poemes d'amor i cançons para Altair.

Jo era un ximple i el que he vist m'ha fet dos ximples, he vist tot el mar, la meva vida és solament la mar, i en el meu primer llibre de poemes vaig escriure les cobles de Juan Forner   tan senzill com el qual escriu poemes per als nens, per a aquests nens del mar de Cadis.

Segueixo sent a pesar dels meus anys un mariner en terra que amb les sabates posades he de morir i anar a la teva trobada, segueixo sent el poeta en el carrer i veure't i no veure't no em fa por perquè com en una summa taura, sense saber el que m'oferirà aquesta tarda, en la meva butaca de vímet des d'on veig passar la vida mirant al mar, la mar de la meva Cadis espero abraçar-te.