"CAPOTE"
Aquest capote del que parlo és del mestre Ruiz Miguel, si senyors, un tros de “*Capote”, que sense ésser de percal ni d'estar degudament plegat i guardat en el faldón va a totes parts amb el mestre, no requereix raspallat de pues ni rociado de vinagre per a llevar la sang, i menys almidonado perquè estigui empolainat per a una nova brega.
Aquest “Capote” del mestre és l'acompanyant, l'amic, el veritable subaltern de luxe, que sense semblar-lo està atent a un llevi si fos necessari. Aquest “Capote” no actua en places de primera davant ramaderies de luxe, i menys abans aquests morlacos de fines agulles i extrema bravura als quals el mestre Ruiz Miguel està acostumat a passar-se molt cerquita de la cintura, …encara que la veritat és que un mai acaba per acostumar-se i menys quan el toro no acaba de passar mai i que encara que li propini un lent i llarg, larguísimo derechazo o natural mai veu la cua passar.
¡ Capoteeeeee ! i allà ve corrent bordant i movent la cua al crit del seu amo, però no ve de l'ombra d'un arbre ni una butaca de enea que l'aire mou suau en l'ombra del porxo, no, el gos ve del tancat per on passeja sota el sol del matí els becerros atent al mestre obrir el portalón amb el tot terrè replet de bales d'alfals, per a repartir estiratge pels tancats fent sonar el claxon i que els becerros entenen com si anés l'hora del desdejuni.I ho conto perquè jo ho he viscut sentado enfront del volant seguint les instruccions del mestre al seu senyal de, per a, avant, mentre ell es pujava i baixava espargint entre els becerros i les vaques l'alfals, i ho conto perquè a mi, afeccionat taurí, que no torero, vaig sentir que em podia baixar una mica per la pernilera mentre obria i tancava el primer portalón davant les atentes mirades de tantes vaques i becerros, jo ho vaig sentir, el mestre ho va veure, les vaques i becerros ho van intuir i “Capote” el gos que lidera l'escalafó en la finca “El Algarrobo” va riure pel bajini/ veient tanta cagalitis.
“Capote”, com peó de confiança va caminar prop, atent a qualsevol imprevist, fins i tot a manera de bon capotero es avalanzó raudo i sense por a un becerro que va fer posat d'arrencar-se. “Capote” va intervenir posant pau entre becerros que es barallaven mossegant-los en les canilles, “Capote” va caminar entre els toros amb pas ferm i altanero com si fes el més prometedor dels paseillos, “Capote” és el subaltern de luxe de Ruiz Miguel en els seus menesters com ramader.
Avui “Capote” està atent al televisor movent la cua mentre Canal Sud emet les novilladas concurs per a les figures taures del matí, i allí el seu amic, el seu mestre, narra el que esdevé en el rodo entre els nens de les escoles andaluses que somien amb ser toreros, i avui capote mana en El Algarrobo, avui “Capote” és l'amo, ……. ”Capote”, el gos torero.
Pàgines optimitzades per a 800x600
© "Plata i Or" 12/08/2005 tots els drets reservats
