LAMENTABLE ESPECTACLE
He estat seguint des del “tendido” de la meva assolellada Andalusia tot quan esdevenia en la “redondela” de la Generalitat. I no dic rogle, perquè el que succeeix en un rogle qualsevol, de qualsevol plaça de toros d’aquella Espanya incivilitzada és més seriós, perquè és el joc de la vida i la mort, un poema o un plany, és més seriós que tot quant he vist entre els polítics catalans.
Foto de Carles Rivas que recull l’encreuament d’acusacions.
Tu, vosaltres, sou... però senyors. Què succeeix amb ells, amb els ciutadans afectats?Era un “redondela” on ni el mestre de la lluita ordenava la mateixa segons el reglament, i on qualsevol subaltern d’una quadrilla qualsevol donava un llançament a deshora, un amatent sense capteniment per a tirar a la moqueta que fa d’albero, al toro de la veritat, i torejar-lo amb la franel·la de la mentida sense donar passos de muleta llargs i esclaridors, naturals de profunds pactes “comissionals”, “matar” amb l’estoc del silenci “estatutal” els vertaders gens, la bravura, la raça, la casta d’aquell toro, amb lletres majúscules, que tenen que torejar en aquesta llarga feina, que sense ser Sant Isidre, està formant un escàndol, en tots els “tendidos” de la Ciutat de Barcelona, de Catalunya, en TORO a qui ningú li vol posar el seu “ferro”.
Mentrestant els “aficionats”, que són els que paguen les seves entrades a manera d’impost són els perjudicats, estan indignats perquè no és aquell l’espectacle pel que paguen, ni tampoc els hi donen explicacions, ells no han pagat per un espectacle de “retalladors” ni per un tancament corruptiu qualsevol, han pagat amb els seus vots per un cap de cartell que ha de torejar mirant de front i creuant-se davant els astifins problemes quotidians en favor del públic, però sense retocar als corrals prèviament un àpex dels pressupostos.
Lamentable espectacle, ja se sap, correguda esperada, correguda desencisada. I tot per un 3% que val una legislatura a l’escalafó, un estatut pactat per a que manin en el rogle els tres “matadors” del tripartit darrere una demanda acceptada, sense limitacions, i sense trencar un consens per a treure endavant el nou reglament de toreig ( Reforma de l’estatut català). Lamentable espectacle, pitjor que el d’una plaça de tercera, una plaça de poble convertida en un corralet.
Com sempre han caigut dels cartells els posadors, i mentrestant la ciutat es plena de pancartes i mocadors demanant que es toregi el toro de la veritat i que algú el toregi, sense jugar-se la vida, amb el drap vermell de la paraula, però claret, li doni solucions i resolgui els seus problemes. Perquè de moment el problema està allí, segueix sense solucions, i la gent sense les seves cases, sense les seves vides, sense els seus records...
Què passa amb les nostres cases senyors polítics?
Barcelona és una ciutat cívica que ha clamat el seu antitaurinisme als quatre vents, i em sembla bé, però aquest toro que té solt com si fos al camp per la devesa, requereix més atenció i necessita una ràpida solució dels seus polítics capficats en els seus “propis menesters”. Barcelona tampoc ha de ser una ciutat colpejada per la irresponsabilitat política donant una imatge de desemparament als treballadors i veïns del Carmel a qui els dirigiran boniques paraules, com el toreig de saló, quan necessiten els seus vots.
No pretenc comparar, les comparacions són odioses, i aquest és un problema molt seriós, que en un ordre de prioritats, deu ser el primer, toros n’hi ha molts i gent que viu del toro en el camp, molts més, les mil famílies del Carmel sí que requereixen de la seva total atenció perquè tot l’esforç, tot el seu treball, se n’ha anat en orris per un túnel, per un túnel. Senyors polítics, tan fosc com els seus propis interessos.
El torero es juga la vida al rogle, poema o plany, els polítics toregen amb les paraules darrere un passeget de promeses, i als corrals dels despatxos manipulen i pacten l’ordre de sortida dels “morlacos”, es converteixen en les tres icones de la festa, i el públic que paga, que va a veure’ls donar la cara, els importa un be negre.
Tarda de toros!... Quina correguda de toros!... Toros en la Monumental!...això sí que és un lamentable espectacle, i jo em pregunto: Quin toro hauria de tirar-se als corrals?
Últimes notícies!
El president del Govern, Josep Lluís Rodríguez Zapatero ha anunciat avui a Barcelona que el Ministeri de Vivenda posarà a disposició de l’ajuntament un total de 16 milions d’euros per a la rehabilitació, reforma i millora del barri del Carmel.
Olé i Olé!... però no se sent dir a Carod que Espanya seu posi on li capi, ni parla d’independència econòmica, com es va a tirar sobre els perjudicats?, ... per això la política és una m............ (m de mentida no de monyiga de toro).
Traducció efectuada per la Srta.Alícia Guillem d'Amposta - Tarragona
Pàgines optimitzades per a 800x600
© "Plata i Or" 26/02/2005 tots els drets reservats
