Aquesta és una pàgina taura d'un andalús de cor que recorda que per circumstàncies de la vida va haver d'anar-se de la seva terra "mare" a viure a Catalunya, de la qual es va enamorar com si d'una novieta es tractés. Va compartir els seus dos amors, es va integrar i d'una manera o una altra va aportar amb el seu esforç el seu òbol, com molts altres andalusos, gallecs, murcians, extremeños....., a aconseguir un major auge i esplendor de la Catalunya multiplural, multibilingüe, que sota el franquisme era un refugi de certes tendències culturals.
A pesar de la seva integració del respecte als costums i a la llengua, aquest andalús va ser sempre considerat, com la gran majoria d'emigrants, solament per a les votacions, però la realitat era que pertanyia al grup de "els altres catalans", el que era ja centelleigs d'un sectarisme i racisme encobert. Però un no veu o no vol veure els defectes de la "persona estimada".
Aquest andalús mai va renunciar a la seva terra i des d'aquesta terra que és la meva Andalusia, en memòria a aquests records entranyables, per les vivències i tal vegada per certa enyorança del que va anar, sense sentits nacionalistes, escriu aquesta pàgina web en català amb el major dels respectes i demanant indulgència pels errors gramaticals, que els haurà i molt. El contingut és taurí, però és que jo em sento torero,.........un torero que brega els "toros" de la vida, i cornás.....duc un munt.
Esta es una página taurina de un andaluz de corazón que recuerda que por circunstancias de la vida tuvo que irse de su tierra "madre" a vivir a Cataluña, de la que se anomoró como si de una novieta se tratara. Compartió sus dos amores, se integró y de una manera u otra aportó con su esfuerzo su granito de arena, como muchos otros andaluces, gallegos, murcianos, extremeños....., en conseguir un mayor auge y esplendor de la Cataluña multiplural, multibilingüe, que bajo el franquismo era un refugio de ciertas tendencias culturales.
A pesar de su integración del respeto a las costumbres y a la lengua, éste andaluz fue siempre considerado, como la gran mayoria de emigrantes, solo para las votaciones, pero la realidad era que pertenecía al grupo de "los otros catalanes", lo que era ya destellos de un sectarismo y racismo encubierto. Pero uno no ve o no quiere ver los defectos de la "persona amada".
Ese andaluz jamás renunció a su tierra y desde ésta tierra que es mi Andalucía, en memoria a esos recuerdos entrañables, por las vivencias y tal vez por cierta añoranza de lo que fue, sin sentidos nacionalistas, escribo ésta página web en catalán con el mayor de los respetos y pidiendo indulgencia por los errores gramaticales, que los habrá y mucho. El contenido es taurino, pero es que yo me siento torero,.........un torero de la vida, y cornás.....llevo un montón.
Els agraeixo em facin arribar les seves correccions
Pàgines optimitzades per a 800x600
© Plata y Oro 2005 tots els drets reservats